La meva llista de blogs

dimarts, 28 de febrer de 2012

BoTiFaRuNNeR 2012 – La Llacuna


   Muntanya, 20,6km amb 935m de desnivell+ i un dia amb un Sol que convidava a perdre's per allà on fos. A les 8 del matí havia quedat amb el Fos i el Turri. Un cop a la Llacuna ens trobem amb el Varias i un colega seu.

 
   Feia dies que estava inscrit en aquesta cursa i em venia molt de gust. Aquella zona és molt maca, plena de corriols, bosc, pedres, pics... paga la pena anar-hi i passar-hi unes hores.
 

    El meu objectiu era intentar baixar de 1hora 50minuts. Al final, 1hora 44minuts 22segons. Content. No em coneixia el track, era conscient del perfil però no sabia que em trobaria. La sortida ha sigut forta per anar amb el grup capdavanter i així he seguit fins al km 5. A partir d'aquí m'he quedat 6è anant veient el 4t i el 5è força sovint, però quedant en una mena d'illa deserta i avançant sol, pensant i anar seguint amb bons pesaments que sempre ajuden a seguir amb forces. Em costava acostar-me a buscar el grupet dels dos de davant. No sé si valia la pena fer l'esforç, si després el pagaria... al final no ho he fet. Sempre acabo amb la sensació d'acabar les curses força bé, sense patir en excés. I avui ha sigut arribar i menjar-me directament l'entrepà de botifarra, boníssim per cert. Però esclar si realment estàs cansat i ho has donat tot, de gana poca. I no era el cas. Bé tornem. He seguit així. Les baixades em costaven força, pateixo amb els turmells, tinc por de perdre el control i torçar-me'ls. Són el meu mal, els turmells. I esclar, per allà hi ha cada cabra... hauré de practicar ja que les baixades són força tècniques, tot i que no vull obrir-me el cap. En alguna curva una mica més i em passo de frenada ja que poc a poc vaig agafant confiança i em deixo anar avall intentant tocar el menys possible amb el terra i anar llençat. Quan arribava cap al final el que anava 7è m'ha agafat i m'ha passat a falta de res. Suposo que el fet d'anar ¨sol¨molta estona fa que no tinguis massa referències i no tinguis de qui ajudar-te per tirar més.


    Al final 7è i força content. He acabat molt bé i he disfrutat la cursa. Una mica trencacames, doncs les pujades i baixades eren constants i el plà era força curt o no existia. I els corriols i les pedres eren un clàssic i els camins amples i de terra eren pocs.

Un bon dia compartit amb amb bona gent, que és el que realment compta.

diumenge, 5 de febrer de 2012

45è CroSS Sant Pau (Sant Pere de Ribes)


   Fins a 250 participants ens reuniem a la plaça Marcer de Ribes per inscriure'ns allà mateix.


   No sabia ni el perfil ni res de res, només que era una cursa de muntanya de franc i amb molta tradició. Seguiria sent de franc amb els temps que corren? doncs si!. Un cop allà ens han donat un tríptic amb el perfil i una petita fulla per inscriure'ns. Uns 13km, amb els 7 primers de pujada i els 7 darrers de baixada. Força dura. La cursa ha començat planejant i a poc a poc anava enfilant-se per acabar del kilòmetre 4,5 fins al 7 pujant una pendent molt pronunciada i força empedrada. Una pendent d'aquelles que et fa tremolar quàdriceps i bessons. Un cop a dalt, el cim del MONTGRÒS (400m) i avaaaall que fa baixada. Amb corves força tancades, aganfant-les com es podia. Amb uns esquis potser haguèssim fet més bona feina i tot :p

 
   (escalfament amb l'Eli, quina mandra això d'escalfar. I quin fred!)

   Al final he entrat 7è. Amb un temps de 56minuts 7 segons. He acabat molt bé la cursa, realment la he fet de menys a més. Si s'hagués allargat uns kilòmetres més crec que hagués pogut agafar els de davant, doncs em notava molt bé de forces. A vegades et guardés, regules i després veus que haguéssis pogut apretar més. Suposo que l'experiència et fa coneixe't millor i t'ensenya a saber triar quin és el moment. Tot just fa 5 mesos que estic en aquest mundillo i m'he de conèixer molt millor. Però content perquè he sentit que he disfrutat i que m'han quedat forces per més. A la pròxima ja em buidaré més, buscant més el límit i vivint amb ell una estona.



   Al final obsequis per a tots. I això que era de franc eh! L'organització un 10 i tot plegat també. Ens han donat una samarreta, una corbata (si si per anar de pingüí) i un braçalet per sortir a córrer amb l'mp3.

En resum, un bon entreno per un mati de diumenge força gèlid.

dilluns, 30 de gener de 2012

10 km ViLaFraNcA


   Avui tocava a casa. La veritat és que en tenia moltes ganes, doncs sempre és especial córrer per aquells carrers on et mous en la quotidianitat dels dies.


   La prèvia? No massa bé. Des de després de Sitges arrossego molèsties a la planta del peu que van derivar-se al turmell i he estat entrenant intermitentment i refent tots els entrenos marcats. Fa dies que penso en quin tant per cent hi té el cap a l'hora d'afrontar una cursa. Crec que és força alt, fins a dia d'avui sempre tenia en ment les setmanes prèvies d'entrenament com a una bona referència, com un reforç positiu i com a seguretat d'arribar a allò que em marcava perquè estava bé, tenia
bones sensacions. Aquest cop no, però què hi farem! tampoc passa res, tot i que volia fer la reflexió.



   Al final 35'25''. El meu objectiu? Intentar baixar de 35, amb un 34'59'' em valia. Sincerament, si seguia els entrenos marcats i tenia el cap ben clar i el cos al dia crec que podia arribar-hi però la cosa de la vida i de l'esport no és matemàtica. També és veritat que aquí està la gràcia.



Doncs res, a seguir sumant gambades!

diumenge, 15 de gener de 2012

10 km de SitGes!

    Avui tornem a fer 10 km. Objectiu: baixar temps de Madrid. Objectiu complert, 35min 23segons. Estic content amb la marca, doncs els entrenaments es van acumulant i els resultats van baixant segon a segon.




   Podriem dir que la cursa la vaig començar dies i mesos enrere. Amb cada entreno. Sóc força metòdic i intento no saltar-me cap entreno i dins dels entrenos no deixar-me cap minut per córrer. Cada dia faig dos impactes, un de bon mati, normalment al gimnàs. I un de tarda, on faig la part del córrer. Des d'aquí donar les gràcies a la meva gran i íntima amiga Maria Carbó (i entrenadora, no falla mai, setmana a setmana excel al correu. Això que només em donava 3 setmanes d'entrenaments eh! Ja portem 4 mesos).

   També m'agradaria citar a amics més xalats que jo, que només sumen i sumen kilometes, el Francesc Fos i el Xavi Varias. I amb ells, l' Eli, corredora de crossos i de tant en tant es deixa enganyar per fer alguna cursa (tots ells els trobareu pel blog). 


    Doncs com deia, la cursa va començar ahir al voltant de les sis de la tarda. Vaig passar a buscar el Fos i enfilavem camí de Sitges per anar a recollir el dorsal. Ell per primer cop corria per un club, Fondistes Penedès, la pressió de correr de verd ja la tenia a l'esquena. Un cop recollit vam tornar a la Girada i vam fer un rodatge de 20minuts i 4 rectes progressives. Dutxa i a fer el sopar. Em quedava a sopar, dormir i esmorzar a casa seva. Per sopar; l'especialitat seva, espaguettis a la maratoniana que dic jo. No diré la recepta màgica per no faltar al secret professional, que es mulli ell que és el cuiner. I mentrestant una mica de Madrid, casi ehhh! Però al final el de sempre 1-2 i cap a casa. I després ¨películon¨ a antena 3... en fi. Tres quarts de peli i a dormir.
   A les 8 RiinG RiiiiiNNNg! Cafè amb llet i pastís de brownie, crec que m'he passat una mica, doncs tenia la panxa a petar. Al voltant de les nou ens recollia el Varias (fotògraf per l'ocasió) i cap al mar. Escalfament i a les 10:15 pUUUUm!

   En resum, un bon cap de setmana. El córrer genial, la companyia i els riures compartits, millor!

   Ara a seguir sumant i mirant de reüll els 10km de Vilafranca del 29 de gener.

dilluns, 2 de gener de 2012

SaN Silvestre VaLLeCaNa (MaDrid)


   Cap d'any diferent als demés. Aquest cop AVE cap a Madrid i a fer el guiri fins que la resta de la tropa apareixessin demà, dia 31. La Maria al final va venir el 30 i vam passar la tarda junts pel centre de Madrid. Voltant carrers i botigues. Cap al vespre vam anar a buscar els dorsals de l'Eli, el Fos i els nostres, doncs l'endemà feiem la Sant Silvestre Vallecana. Un total de 10km sortint des del Santiago Bérnabeu i arribant a Vallecas (creuant Madrid pel centre i per llocs emblemàtics).

   Tornem al dia 30. Havia reservat en un alberg a ple centre... les condicions de l'alberg eren d'acord amb el seu pobre preu. Al final, res de dormir allà, vam anar a dormir a casa del Javi (fill de Bikila), un crac i ex de la Maria. Vam estar de conya, gràcies per tot Javi.

   L'endemà cap a les 13h ens vam reunir amb el Fos, l'Eli i la Patri (que no va córrer però ens va animar). Vam anar a dinar a un italià. Pasta i cap a la sortida. La Maria i jo, amb enxufe, ens vam col.locar davant de tot, amb el calaix de menys de 38min. Doncs no teniem marca acreditada però voliem anar a buscar fer un bon temps. Gràcies a contactes seus i una mica de morro meu ens vam situar allà davant. Ens vam desitjar sort i a moure les cames! La veritat és que la cursa està molt bé, molt animada, molta gent... l'únic negatiu és aquella gent que s'afegeix al km 1, es posen enmig, no et deixen córrer i molesten, no entenc amb quina finalitat, però en fi... . Al final 35min 50seg per cumplir els 10km amb un ritme de 3'35'' el KM (classificat 128 a la general i 59 a la meva categoria). Vaig acabar molt content, sabia que podia baixar de 38min, a partir d'aquí tot seria bo. Quan entrenes, quan corres dia a dia, quan pateixes, quan hi dediques temps i esforç... són els dies com aquest que veus la recompensa. Veus que tot té un motiu, disfrutes de tot el que has fet i reculls allò que sembres, per tant, molt i molt content. Al creuar la meta... s'ha de viure, però et venen moltes coses al cap.




La Maria també molt bé, 38min i uns quants segons. Una crac, ¨el que tuvo, retuvo¨ que es diu, i això sense quasi bé entrenar. Ara ¨l'enganyarem¨ i endavant. El Fos i l'Eli van sortir de darrera de tot, des d'allà poc es pot fer, però van disfrutar i això és el que compta.

   Però el que realment compta és la companyia, les hores passades amb tots vosaltres. El sopar de luxe que ens vam cascar. El gelat i la crepe de nutella. Els daikiris de maduixa i el bozka amb taronja. Els xurros i les porres amb xocolata. La tornada i la música pastelosa. Les converses i els punyals. El Bon Any de tot cor del Fos cap a nosaltres. Tot! 

 

 

 



   Una altre cop, un gran plaer!

 

Cursa del GaLL d'iNdi a Capellades


   El dia de Nadal es va despertar diferent, doncs mai havia fet cap cursa un 25 de desembre. L'Eli em recollia a quarts de deu i la Maria se'ns sumaria més tard (al final es va deixar ¨enganyar¨).

   La carrera era pels carrers de Capellades, una carrera ràpida i força distreta. El circuit era d'uns 4,5 km. Em van sortir 15min 23seg amb un ritme de 3'32 el KM. I al final vaig quedar 3r classificat en la categoria sènior i una pinya em vaig emportar cap a casa. La Maria va quedar primera i va prendre un gall d'indi de més de 4 kg!!!

SanT SilvEsTre de Sant Julià de Lòria (AndoRRa)


   El divendres 23 de desembre feiem camí cap al País dels Pirineus (ANDORRA). La Maria Carbó i un servidor feiem via a mitja tarda i l'Eli Amat se'ns sumaria allà.

   L'objectiu eren els poc més de 2,3 km, tots ells de pujada, que comencen al Centre Comercial Sant Eloi i acaben al centre de Sant Julià de Lòria. Entre d'altres excuses... el visitar Andorra i fer quatre compres per l'endemà per poder cagar el tió.

   La cursa força bé. La sortida molt i molt forta. Em vaig posar davant de tot, això de regular no és lo meu. Després una petita punxada i ritme constant. La marca va ser de 8 minuts 10 segons amb un ritme clavat de 3'30'' el KM (classificat en posició 19). En acabar ens van donar un lot molt generós a tots els participitants. I la Maria va fer podi, tercera. A més a més del lot, un pernil cap a Catalunya.
Després vam sopar una macro pizza. Una mica de xarrera i a dormir. 






   L'Eli va deixar anar que si el dia de Nadal hi havia la Cursa del Gall d'Indi a Capellades...