Avui cursa pel Penedès. Cap a les 7 dempeus i com a novetat pastis ric en carbohidrats per esmorzar. Així no cal pensar massa en si menjar pà amb mantega i mermelada, pà amb pernil, cereals, llet, iogurt, fruita... o qualsevol altre cosa. En fí, pastis i cafè amb llet i cap a Vilafranca.
Ara ja porto 3 mesos d'entrenament i concretament aquesta setmana m'he trobat molt bé així que pensava sortir fort, apretar fins allà on pugués i no deixar de veure el grup capdavanter. La sortida ha estat molt ràpida, rodant sobre els 3'10'' els primers 3km, a partir d'aquí pujada pels dipòsits... uffff els tres primers ja s'han escapat i jo m'he quedat amb un altre grupet de 2. A la baixada els he avançat i m'he posat 4rt veient els tres primers molt lluny, no els perdia de vista però tampoc els agafaria. A partir del km 7 tornem a pujar... deu ni dor amb les escales, feien de mal pujar. Un cop dalt el CiM baixada per un corriol i després de fer un amagu, fins que m'han cridat que no era per allà tornem al cami bo i m'he trobat al cinquè que s'ha ajuntat i he seguit amb ell fins al final. Algun altre amagu d'equivocar-me però m'ha ajudat dient - ¨no no, a l'esquerra...¨, sóc lamentable en l'orientació i això que d'orientació no en tenia res. Quan quedaven poc més de 500m m'ha avançat, jo no em veia amb forces per seguir-lo així que finalment he entrat 5è amb un temps de 42min 38seg i he quedat primer de la meva categoria, doncs els quatre primers eren veterans i jo era el primer sènior.
Després una botifarra amb mongetes i un beure. Tot i que jo només he fet el beure, doncs després d'una cursa no tinc gana fins que no passen unes hores. Un cop passades cap a fer un menú amb el Fos, el Varias i l'Eli al TREFí i dia complet. Uns riures, unes punyalades, unes rajades... i cap a casa esperant la pròxima!
També he tingut l'oportunitat de conèixer gent, intercanviar paraules i experiències. En tota cursa sempre parles amb els companys de cami i amb d'altres que t'expliquen quelcom interessant i que et vas trobant arreu dels llocs i dels quilòmetres.
Ja comences de bon matí foten-te coses artificials. Als vestuaris es troben productes sospitosos que veig que no ensenyes en cap foto? 3 mesos i ja davant, snif snif, això fa tufillo, jaja.
ResponEliminaNo, molt bé, estàs fet un toro i els entrenos estan veient la llum. Com es noten la qualitat d'entrenos que fas i sobretot la dedicació que hi poses, al final un el que ha de fer és disfrutar amb el que fa.
Ara ja no puc anar a córrer amb tu, bé, 40 kms sí,jeje, però amb 10 em deixes fulminat!
Ah, per acabar, ja et vaig dir lo de la brúixula en l'anterior post, i veig que sí que n'haurem de comprar una. No es pot anar mirant el terra!
Con dos cojones subiendo a lo mas alto del cajón, ahí que hacerse respetar por la comarca.. que hay mucho corredor de pan con tomate por la zona... el punto de calidad lo cogiste en la Behobia.. pero fue al quererme pillar a mi ji ji ji.
ResponEliminaUn abrazo Sergi y recuerdos del Omar.