La meva llista de blogs

dimarts, 28 de febrer de 2012

BoTiFaRuNNeR 2012 – La Llacuna


   Muntanya, 20,6km amb 935m de desnivell+ i un dia amb un Sol que convidava a perdre's per allà on fos. A les 8 del matí havia quedat amb el Fos i el Turri. Un cop a la Llacuna ens trobem amb el Varias i un colega seu.

 
   Feia dies que estava inscrit en aquesta cursa i em venia molt de gust. Aquella zona és molt maca, plena de corriols, bosc, pedres, pics... paga la pena anar-hi i passar-hi unes hores.
 

    El meu objectiu era intentar baixar de 1hora 50minuts. Al final, 1hora 44minuts 22segons. Content. No em coneixia el track, era conscient del perfil però no sabia que em trobaria. La sortida ha sigut forta per anar amb el grup capdavanter i així he seguit fins al km 5. A partir d'aquí m'he quedat 6è anant veient el 4t i el 5è força sovint, però quedant en una mena d'illa deserta i avançant sol, pensant i anar seguint amb bons pesaments que sempre ajuden a seguir amb forces. Em costava acostar-me a buscar el grupet dels dos de davant. No sé si valia la pena fer l'esforç, si després el pagaria... al final no ho he fet. Sempre acabo amb la sensació d'acabar les curses força bé, sense patir en excés. I avui ha sigut arribar i menjar-me directament l'entrepà de botifarra, boníssim per cert. Però esclar si realment estàs cansat i ho has donat tot, de gana poca. I no era el cas. Bé tornem. He seguit així. Les baixades em costaven força, pateixo amb els turmells, tinc por de perdre el control i torçar-me'ls. Són el meu mal, els turmells. I esclar, per allà hi ha cada cabra... hauré de practicar ja que les baixades són força tècniques, tot i que no vull obrir-me el cap. En alguna curva una mica més i em passo de frenada ja que poc a poc vaig agafant confiança i em deixo anar avall intentant tocar el menys possible amb el terra i anar llençat. Quan arribava cap al final el que anava 7è m'ha agafat i m'ha passat a falta de res. Suposo que el fet d'anar ¨sol¨molta estona fa que no tinguis massa referències i no tinguis de qui ajudar-te per tirar més.


    Al final 7è i força content. He acabat molt bé i he disfrutat la cursa. Una mica trencacames, doncs les pujades i baixades eren constants i el plà era força curt o no existia. I els corriols i les pedres eren un clàssic i els camins amples i de terra eren pocs.

Un bon dia compartit amb amb bona gent, que és el que realment compta.

4 comentaris:

  1. Segueix entrenant així i fent cas a la teva entrendadora i dintre de poc estaràs més amunt encara. Ar bé, el més important, segueix disfrutant, això és lo bàsic.
    Aquest 2012 sí que serà per emmarcar sí, jaja, qui ens ho va dir quan estàvem a Zakopane eh?

    ResponElimina
  2. Hacer 7º en una carrera de esta categoría no es fácil, ya que por el Penedes ahí mucha "cabra montesa" ji ji ji... encima hiciste menos de lo que tenias en mente y disfrutaste del dia con amigos, que mas puedes pedir... ah si el año que viene podium.

    ResponElimina
  3. La Llacuna! D'aquí és ma padrina (una de les tres que tinc...).
    Un 7è... tela!
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 7é!! Ja toques els primers llocs, i això que tampoc ets un expert en curses de muntanya i les baixades són un handicap...

      Ara toca decidir si seguir provant amb les curses de muntanya o tirar més a l'asfalt... Tot i que es poden combinar, clar!

      Elimina